Pere Rovira lee su poema 'Els dons'
Els dons
¿Què donaries més per un amor de vell,
per un amor que ja s'escapa de la pell?
¿Què més em pots donar, si no has deixat marcir
les teves flors del bé, si ets bona com el vi?
Per negar la ruïna, els dolors, la ceguera,
lliguem les nostres boques amb nusos de foguera
i amb les puntes dels dits deslliguem el desmai;
el plaer és una llengua que no ens ha mentit mai,
els llavis secs i freds només hi estan per fora,
la sang i el pensament encara ens van alhora,
el desig s'alimenta del que la força perd.
I si una mala nit em sents els cos inert
(és un rellotge antic, de vegades s'avança,
o s'atura i fa el mort), aviva l'esperança:
Consulta el número completo de Los diablos azules
el meu amor no entén la paraula morir;
per estimar-te sempre, no em necessita a mi.
*Pere Rovira es escritor. Su último libro es 'La finestra de Vermeer' (Proa, 2016). Pere Rovira'La finestra de Vermeer'
Pere Rovira lee su poema 'Els dons'